EXCURSIÓ A CASES BLANQUES

 Tot va començar amb un sobre misteriós que va arribar a la bústia de l'escola al nostre nom. Un esquirol anomenat "Beni" ens demanava ajut des de Cases Blanques per trobar una caixa de fusta que contenia les pinyes que havia recollit l'hivern passat i que ara no trobava.

Després de comprovar que Cases Blanques era massa lluny per anar-hi caminant i que tampoc no hi podíem anar en tren o en avió, vam acordar que calia anar-hi en cotxe. Un cop però vam adonar-nos que necessitàvem massa cotxes per anar-hi totes , algú va recordar-se que per anar a l'excursió del Turó del Sèu havíem contractat un autocar.

Després de "trucar" des de la classe mateix a l'empresa d'autocars, vam comprometre un autocar pel dijous de la següent setmana (ens van dir que aquella mateixa setmana no podia ser perquè estaven molt enfeinats fent viatges per compensar que els trens s'havien espatllat).

També vam trucar a Cases Blanques on es van oferir a ajudar-nos a trobar la caixa del Beni i ens van dir que ens esperaven també el dijous.

La Marta i la Mireia es van comprometre a informar-vos a les famílies però també vam adonar-nos que calia pensar bé què necessitàvem aquell dia. És per això que us vam escriure una nota entre tots i totes: La Marta anava escrivint a l'ordinador i buscant imatges de suport mentre el que feia es projectava a la pantalla de la classe. Després vam donar ordre a l'ordinador que ens ho imprimís i vam anar a buscar les notes a la Sala de Mestres per poder-nos-les endur a casa i donar-vos-les a les famílies.

La mateixa setmana rebíem novament una carta del Beni, molt emocionat perquè havia sabut que hi anàvem, que ens feia arribar un collaret a manera de distintiu pel dia de l'excursió. 

Uns dies abans vam fer les parelles que aniríem a l'autocar i, després d'un emocionant compte enrere, per fi va arribar el gran dia!

Aquest cop el viatge en autocar seria una mica més llarg que el primer (al Drive també hi teniu fotografies de l'interior de l'autocar) però durant el trajecte tothom estava molt content i emocionat, sobretot en passar pels túnels que vam trobar en direcció a Vilafranca.

En arribar a Cases Blanques ens esperava la Clara, que ens acolliria a la casa i ens acompanyaria tot el matí buscant les pistes per acomplir la nostra missió.  Després d'esmorzar de seguida vam enfilar cap al bosc on vam anar trobant tot de pistes de diferents animals que ens convidaven  a fer diferents proves amb elements naturals o a conèixer com estaven fets els nius, els ruscs d'abelles... Finament vam trobar la caixa de fusta amb les pinyes del Beni a qui vam poder tirar un dibuix en una bústia especial i que ens deixava un missatge d'agraïment i ens oferia les pinyes per fer-nos un collaret.

Encara que el dia es va posar una mica rúfol, vam poder aprofitar els magnífics exteriors de la casa per dinar. Després alguns van voler jeure una estona i altres encara tenien energia per jugar amunt i avall.

Abans de marxar de la casa vam descobrir un petit bosc ple de sorpreses (escales i robes a mode de gronxador, pedres de pissarra, nombrosos troncs de llenya amb qui alguns van improvisar barbacoes...)

Arribada l'hora de marxar vam recollir les nostres coses i ens vam dirigir a l'autocar on ens esperava un sorprenent final d'aventura, i és que ens havien enviat un autocar on no hi cabíem les mestres! Després que ens van comunicar que se solucionaria l'entrebanc enviant-nos una altre autocar, vam fer una petita excursió pel bosc per provar sort per veure si trobàvem el Beni. Segurament perquè els esquirols  són molt espantadissos, no va ser possible, però això no va impedir que, quan finalment va arribar l'autocar, marxéssim molt satisfetes d'haver aconseguit ajudar-lo i de conèixer un entorn tan bonic com el de Cases Blanques. -Ens va faltar poder-nos-hi quedar a dormir però això ja ho farem quan el curs vinent marxem de colònies!