EXCURSIÓ A CASES BLANQUES

 Tot va començar amb un sobre misteriós que va arribar a la bústia de l'escola al nostre nom. Un esquirol anomenat "Beni" ens demanava ajut des de Cases Blanques per trobar una caixa de fusta que contenia les pinyes que havia recollit l'hivern passat i que ara no trobava.

Després de comprovar que Cases Blanques era massa lluny per anar-hi caminant i que tampoc no hi podíem anar en tren o en avió, vam acordar que calia anar-hi en cotxe. Un cop però vam adonar-nos que necessitàvem massa cotxes per anar-hi totes , algú va recordar-se que per anar a l'excursió del Turó del Sèu havíem contractat un autocar.

Després de "trucar" des de la classe mateix a l'empresa d'autocars, vam comprometre un autocar pel dijous de la següent setmana (ens van dir que aquella mateixa setmana no podia ser perquè estaven molt enfeinats fent viatges per compensar que els trens s'havien espatllat).

També vam trucar a Cases Blanques on es van oferir a ajudar-nos a trobar la caixa del Beni i ens van dir que ens esperaven també el dijous.

La Marta i la Mireia es van comprometre a informar-vos a les famílies però també vam adonar-nos que calia pensar bé què necessitàvem aquell dia. És per això que us vam escriure una nota entre tots i totes: La Marta anava escrivint a l'ordinador i buscant imatges de suport mentre el que feia es projectava a la pantalla de la classe. Després vam donar ordre a l'ordinador que ens ho imprimís i vam anar a buscar les notes a la Sala de Mestres per poder-nos-les endur a casa i donar-vos-les a les famílies.

La mateixa setmana rebíem novament una carta del Beni, molt emocionat perquè havia sabut que hi anàvem, que ens feia arribar un collaret a manera de distintiu pel dia de l'excursió. 

Uns dies abans vam fer les parelles que aniríem a l'autocar i, després d'un emocionant compte enrere, per fi va arribar el gran dia!

Aquest cop el viatge en autocar seria una mica més llarg que el primer (al Drive també hi teniu fotografies de l'interior de l'autocar) però durant el trajecte tothom estava molt content i emocionat, sobretot en passar pels túnels que vam trobar en direcció a Vilafranca.

En arribar a Cases Blanques ens esperava la Clara, que ens acolliria a la casa i ens acompanyaria tot el matí buscant les pistes per acomplir la nostra missió.  Després d'esmorzar de seguida vam enfilar cap al bosc on vam anar trobant tot de pistes de diferents animals que ens convidaven  a fer diferents proves amb elements naturals o a conèixer com estaven fets els nius, els ruscs d'abelles... Finament vam trobar la caixa de fusta amb les pinyes del Beni a qui vam poder tirar un dibuix en una bústia especial i que ens deixava un missatge d'agraïment i ens oferia les pinyes per fer-nos un collaret.

Encara que el dia es va posar una mica rúfol, vam poder aprofitar els magnífics exteriors de la casa per dinar. Després alguns van voler jeure una estona i altres encara tenien energia per jugar amunt i avall.

Abans de marxar de la casa vam descobrir un petit bosc ple de sorpreses (escales i robes a mode de gronxador, pedres de pissarra, nombrosos troncs de llenya amb qui alguns van improvisar barbacoes...)

Arribada l'hora de marxar vam recollir les nostres coses i ens vam dirigir a l'autocar on ens esperava un sorprenent final d'aventura, i és que ens havien enviat un autocar on no hi cabíem les mestres! Després que ens van comunicar que se solucionaria l'entrebanc enviant-nos una altre autocar, vam fer una petita excursió pel bosc per provar sort per veure si trobàvem el Beni. Segurament perquè els esquirols  són molt espantadissos, no va ser possible, però això no va impedir que, quan finalment va arribar l'autocar, marxéssim molt satisfetes d'haver aconseguit ajudar-lo i de conèixer un entorn tan bonic com el de Cases Blanques. -Ens va faltar poder-nos-hi quedar a dormir però això ja ho farem quan el curs vinent marxem de colònies!

 

FESTA DE LA PRIMAVERA

 Des de principi de curs que teníem pendent obrir un sobre misteriós que ens havien entregat i que contenia una paraula que havia d'inspirar el nostre projecte per presentar a la Festa de la Primavera.

Finalment havia arribat l'hora d'obrir-lo! Va ser aleshores que vam descobrir que contenia la paraula CANVI. Després de llegir-la vam fer el que després anomenaríem una "pluja d'idees" a partir d'aquesta paraula. Vam parlar que era una paraula que utilitzàvem quan fèiem un canvi de torns (per pujar al gronxador, quan ens costava compartir una joguina...), que ens canviàvem la roba quan ens fèiem grans i ja no ens cabia, que a vegades canviàvem de casa (com algú de la classe havia experimentat feia molt poc), que a vegades canviàvem les coses de lloc... i finalment del fet de canviar una cosa per una altra (jo et dono això i tu em dones allò) fet que vam descobrir que tenia el nom d'INTERCANVI.

La Marta i la Mireia ens van explicar que en els intercanvis tothom hi guanyava i que, a més hi guanyava el nostre planeta. I així va ser com vam començar a endinsar-nos en el problema de l'excés de plàstic (els va impactar especialment saber que alguns animals patien o fins i tot morien per culpa dels plàstics que arribaven als oceans), i això ens va portar a parlar del RECICLATGE i de LES TRES ERRES (REDUIR, REUTILITZAR I RECICLAR). Vam parlar aleshores que hi havia una manera molt especial de reciclar que era aprofitar per fer coses boniques amb les deixalles i, aquella mateixa tarda a l'hora del pati, algú que havia captat molt el missatge va enfilar en un pal un paperet brillant que va trobar per terra i ens va dir "Mireu! He fet una cosa bonica amb unes deixalles!"

A partir d'aquí les mestres vam proposar conèixer la figura de la Louise Nevelson i les seves escultures encapsulades per fer que el nostre projecte de Canvi per a la Festa de la Primavera fos la construcció d'una escultura a partir del reciclatge de deixalles de plàstic. Els nens i nenes de seguida es van mostrar molt entusiasmats i va ser aleshores que us vam demanar ajut a les famílies per recollir deixalles de plàstic i capses de sabates.

Amb l'ajut de les vostres aportacions, i gràcies a unes enormes capses de cartró que va aconseguir la Mireia,  vam començar perquè cadascú triés quatre elements i decidís com els volia enganxar en una de les caixes. Les mestres els posàvem silicona freda i després ells/elles ho enganxaven allà on primer havien decidit.

Un cop tot va estar enganxat vam fer un "esbós" de l'escultura. En acabat cadascú va decidir el color del qual pintaríem una de les caixes d'entre els colors bàsics que havíem encarregat en format pintura en spray. Les mestres vam anar marcant les diferents caixes amb el color que s'havia decidit.

Després de fer una fotografia, vam desmuntar l'escultura i aleshores vam començar a pintar les capses dels colors acordats. Encara que es tractava d'una pintura a l'aigua, la part més important la vam fer les mestres, però tothom i va poder col·laborar pintant (no sense abans posar la mascareta) alguna de les caixes! (Al Drive hi podeu trobar un record individual de com va fer-ho cadascú).

Un cop tot va estar sec vam posar les caixes enmig de la rotllana i vam anar demanant als nens i nenes que ens ajudessin a buscar les diferents capses que ens calia per reconstruir la nostra escultura amb el model de la foto. Ho fèiem donant pistes dels objectes que cada caixa contenia. Les mestres vam anar enganxant unes caixes amb les altres fins que finalment ja teníem la nostra escultura, moment que vam acompanyar d'un gran aplaudiment.

Els dies abans de la Festa de la Primavera van ser dies de nervis: les mestres vam muntar l'exposició a partir dels conceptes que havíem estat treballant i calia que els nens i nenes fossin capaços d'explicar-vos-ho a les famílies diumenge.

Finalment va arribar el gran dia. Tothom tenia preparat el llibret de l'exposició i un adhesiu que l'acreditava com a guia. Cal agrair la gran participació de les famílies que és el que va donar més sentit a tota la feina que havia comportat preparar l'exposició. 

Aquest projecte ens ha servit per sensibilitzar-nos respecte al problema de les deixalles, la necessitat de fer un consum responsable i de reciclar,  i també per bastir el concepte de SUPER RECICLATGE. Esperem que, aprofitant la motivació i conscienciació dels vostres fills i filles, agafeu el testimoni i, dins del possible, incorporeu aquests valors a la vostra vida familiar.