Hem acabat el novembre amb un petit projecte de Vida d'Aula arrel de la reunió pedagògica a la que les famílies vàreu poder assistir el passat dilluns 28 de novembre.
Vam explicar als nens i nenes que havíeu de venir a la nostra classe perquè us expliquéssim les coses que hi fem, què hi aprenem... De primer no podien entrendre que ells i elles no hi poguessin ser, i finalment les mestres els vam proposar una manera una mica "màgica" de ser-hi: a través d'un missatge de video on els donessin la benvinguda a la nostra classe i que nosaltres us passaríem el dia de la reunió.
Després d'unes quantes "preses falses" ho vàrem aconseguir!
També vam proposar de fer alguna cosa perquè les mares i pares que vinguéssiu a la reunió us sentissin feliços (els nens i nenes també poden tenir cura de les persones adultes), alguna cosa per cuidar-vos.
De primer els nens i nenes van proposar de fer xuxes o comprar xupa-xups però aleshores les mestres els vam proposar de fer nosaltres mateixes una recepta que feia un temps que teníem pendent: fer codonyat (recepta que va sorgir a partir que la Marta portés un codony que havia trobat tot passejant pel poble dels seus pares).
La dificultat estava en què a la classe no tenim foc (la cuineta és de joguina!), però aleshores els vam proposar d'utilitzar un robot de cuina que la Marta tenia a casa.
Un cop a tothom li va semblar bona idea, els vam proposar que el codonyat fos una sorpresa per a les mares i pares i que per tant no us expliquessin que el volíem fer. Això ens va servir per parlar dels "bons i mals secrets": els primers són per fer feliç algú i els segons són per amagar alguna cosa que no està bé. Vam explicar que aquests darrers no s'han de guardar encara que algú ens ho digui i que els hem d'explicar a una persona adulta de confiança que no sigui la que ens fa guardar el secret (mestres, mares, pares, avis o àvies...).
Vam posar alguns exemples i es van mostrar molt interessats en el tema que van demanar repetidament que expliquéssim alguna situació més tant dels bons com dels mals secrets. Aquest exercici van demanar repetir-lo també algun altre dia posteriorment.
Finalment les mestres vam portar els ingredients que calien per fer el codonyat (codony, llimona i sucre), que vam observar i ensumar, i també el robot de cuina que, al principi, vam mantenir ocult dins una bossa.
Aquest moment també ens va servir per parlar dels robots i de com ens poden facilitar la vida. Vam conèixer l'experiència d'alguns nens i nenes amb robots (robots que netegen la casa, robots que serveixen en un restaurant...) i vam posar exemples de robots que ajuden als metges i metgesses operacions importants, o a les fàbriques a fer feines feixugues.
Finalment vam treure el robot de la bossa, vam endollar-lo, vam observar els botons i llums que tenia, i una mena de ganivets que contenia a l 'interior i que era molt important que no toquéssim. Ja ho teníem tot a punt per cuinar el codonyat!
Les mestres vam pelar i trossejar la llimona i els nens i nenes en van tirar un bocí cadascú dins el robot. A continuació van tallar un trosset de codony cadascú amb un estri que serveix principalment per a fer boletes de meló, i vam anar posant els bocins també dins el robot on finalment la Marta va abocar la quantitat de sucre que ens indicava la recepta , que havíem trobat per internet.
Ara només calia programar el robot que, mentre nosaltres jugàvem al pati (amb la porta de la classe tancada amb pany i clau), ens faria el codonyat. Vam deixar passar 30 minuts i vam tornar a la classe just a temps que el robot pités per indicar que el codonyat ja estava a punt.
Vam poder-ne tastar una mica cadascú després de refredar-ne algunes miques que havien quedat a la tapa (estava molt calent i era perillós). Aleshores el vam abocar dins una carmanyola on aquella mena de melmelada que havia quedat es refredaria dins la nevera fins el mateix dilluns.
Dilluns el codonyat ja estava ben fred i consistent i va ser l'hora de preparar-ne la presentació punxant-ne cadascú un dau i posant-lo damunt una safata de pedra. La Marta i la Rosa també van tenir la pensada de preparar daus de formatge per si algú volia combinar-ho o per si a algú no li agradava el dolç.
Aquí teniu un recull d'algunes imatges del procés:
Les famílies que van poder assistir a la reunió es van endur una bona sorpresa i van voler agraïr-la també amb un missatge:
Els qui no van poder assistir-hi també van tenir l'oportunitat de tastar-lo l'endemà. Tothom va estar d'acord que ens havia quedat prou bo!
